Tot i que avui dia s’han incorporat materials nous com el polièster, la fibra, l’alumini, etc., la matèria primera essencial en la construcció de les nostres embarcacions sempre ha estat la fusta. Cada tipus de fusta té unes característiques pròpies que la fan apta per a funcions diferents: la seva duresa, la flexibilitat, la perdurabilitat, el pes, etc. A continuació mostrem com a exemple una llista de les que més s’empleen a les Balears:

ALZINA: Fusta de color marró clar amb la veta molt marcada. És molt dura i mala de treballar, i per això s’utilitzava per elaborar les parts més resistents de l’embarcació (quilla, orla, etc.).

PI: De color groc clar i fibra molt recta. Elàstica i resinosa i, per tant, fàcil de treballar. Molt resistent al corc i al banyarriquer. De les espècies existents, el pi de Fandes (“pi del nort”) era el que més s’usava perquè, com que era el més gran, permetia aprofitar més la fusta.

TECA: Fusta dura, eslàstica i resistent. Molt apreciada en la construcció naval atès que no es podreix en entrar en contacte amb l’aigua. Es feia servir en la soleta, l’ornamentació i la coberta.

ROURE: De color terrós groguenc, dura i compacta. S’empleava per la seva duresa i resistent al mal temps.

HAIA: Blanca, de dibuix ratllat i ple de clapes. Pesada, resistent i elàstica. La seva resistència al sol i a l’aigua no és tan bona i per això només s’usava per fabricar rems.

Per a l’ajustament es feien servir materials com el coure i el llautó. Per a la impermeabilització, en canvi, s’utilitzaven l’estopa i el màstic.